De fet, Saussure defineix negativament la substància lingüística: “la llengua és una forma, no una substància”. La glossemàtica de L.Hjelmslev, tot i definir també negativament la substància lingüística —ja que substància és tot allò que no és forma, és a dir, que no entra en el sistema de relacions que constitueixen l’estructura de la llengua—, intenta de determinar les relacions entre substància i forma lingüístiques, introduint la distinció entre el pla de l'expressió i el pla del contingut en la llengua i atribuint una substància i una forma a cada pla. En el pla de l’expressió (equivalent al significant de Saussure), la substància és el material fònic o conjunt de sons físicament considerats (objecte de la fonètica); la forma és el valor distintiu d’aquests sons per a la constitució del signe lingüístic (objecte de la fonologia). En el pla del contingut (equivalent al significat de Saussure), la substància és el concepte que hom vol expressar (objecte de la semàntica); la forma és l’estructura lingüística que aporta cada llengua (objecte de la morfosintaxi).
f
Lingüística i sociolingüística