substància de contrast

medi de contrast
f

Medi de diferenciació visual en el diagnòstic clínic, emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.

Per a l’exploració visual simple hom utilitza colorants (blau de metilè, iode, fluoresceïna), els quals permeten de visualitzar els trajectes fistulosos, la circulació limfàtica, l’eliminació renal, etc. Per a les exploracions radiològiques hom empra contrasts radioopacs a base de iode (bufeta i vies biliars, bronquis, urèters, vasos, conducte raquidi) i bari, bismut (tub digestiu).