Quantitativament solen tenir molta importància les reserves lipídiques en el teixit adipós dels animals i en les llavors de les plantes. El glicogen i el midó són dos polisacàrids insolubles que són emmagatzemats respectivament per animals (i fongs) i plantes; en cas de fretura s’hidrolitzen i produeixen molècules de glucosa. Atès que els animals degraden els aminoàcids, malgrat que en rebin un aportament per damunt de les necessitats de l’individu, no acumulen reserves proteiques. Les reserves són proporcionalment més abundants en llavors i ous que no pas en les formes adultes.
f
Biologia