substitució

f
Dret català

Disposició testamentària per la qual hom designa un substitut perquè rebi l’herència en comptes de l’hereu que no vulgui o no pugui ésser-ho.

Tant el dret com les lleis en preveuen i n'estudien diversos tipus, algun dels quals, com el fideïcomís, tingué una gran importància històrica com a mitjà d’assegurar la possessió dels béns per part d’una mateixa línia familiar. L’adveniment de l’era industrial i del capitalisme la restringí per tal d’impedir la lliure circulació de béns en el mercat.