Aquest concepte, que té un paper central en la teoria econòmica neoclàssica, comporta, en el cas de la demanda, l’acceptació de la possibilitat que tot consumidor maximitzi el seu profit a partir d’un mercat on els béns són escassos. La substituïbilitat de dos béns implica la identitat del seu valor (de determinades quantitats de cadascun d’ells) i dóna lloc al concepte d'elasticitat de substitució, que mesura la proporció en què dos béns determinats són intercanviables per a un consumidor també determinat. L'efecte substitució intenta de mesurar les variacions en la quantitat de demanda d’un bé atribuïble exclusivament a les variacions en el seu preu relatiu. Des de l’òptica de la producció de la substituïbilitat de dos factors, és condicionada en molt bona part per aspectes tècnics de la producció. La relació en què són substituïbles dos béns s’anomena relació marginal de substitució. L’ús habitual de la substitució per part dels neoclàssics ha estat criticat no solament pels detractors d’aquesta escola en llur conjunt, sinó també per alguns membres d’aquella, com, per exemple, O.Morgenstern, que a partir de la teoria dels jocs pretén de demostrar la falsedat del caràcter universal de la substituïbilitat.
f
Economia