Situada prop de l’actual Sbeïtla, fou fundada com a municipi en època flàvia i al final del s. II assolí la condició de colònia. Durant els s. II-IV experimentà un creixement notable, vinculat a la producció oleícola i a la seva favorable posició en la xarxa de comunicacions de la zona. Fou centre episcopal almenys des del 256 dC. L’any 647 fou presa i saquejada pels invasors àrabs, però el lloc continuà ocupat fins al s. XI. Se'n conserven importants monuments, entre els quals destaquen el fòrum, presidit per un capitoli, l’arc de triomf dedicat a Septimi Severi, diferents edificis termals i basíliques cristianes.