suïcidi

suicidio (es), suicide (en)
m
Sociologia
Psicologia

Acció de suïcidar-se, realment consumada o simplement intentada i àdhuc simulada.

Com a fenomen psicòtic —derivat de l’agressivitat i de l’instint de destrucció o de fortes depressions per pèrdua de l’objecte, real o imaginari, que donava sentit a la vida—, el suïcidi pot donar-se dissimuladament (sota forma d’accident, per exemple, la sospita del qual porta, en els casos corresponents, a acurades investigacions per part de les societats d’assegurances) i pot ésser àdhuc sols aparent (per tal de cridar l’atenció, espantar els altres, etc). Sociològicament és menys freqüent entre les dones, i tendeix a incrementar-se amb l’edat; així mateix, sembla menys freqüent en famílies nombroses; un major nivell de vida generalitzat (com és ara el cas de Suècia) sembla també afavorir l’increment de casos de suïcidi. Religiosament i èticament condemnat per moltes societats —en què l’afavoridor o instigador del suïcidi és perseguit i condemnat—, pot ésser també un mitjà per a protegir altres persones (hom es treu la vida per tal de guardar un secret davant el perill que sigui forçat a parlar) o àdhuc expressió de conviccions patriòtiques, generalment de caràcter fanàtic (com és ara el cas dels kamikaze o pilots suïcides japonesos).