Süleyman Demirel

(Islamköy, Atabey, 1 de novembre de 1924 — Ankara, 17 de juny de 2015)

Süleyman Demirel

Polític turc.

Enginyer, ensenyà a la Universitat Tècnica de l’Orient Mitjà. Treballà als EUA (1949-51 i 1955) i representà una important empresa de maquinària nord-americana. El 1951 fou nomenat director de la xarxa hidroelèctrica de Turquia. Vinculat a Menderes i dirigent del Partit de la Justa Via, vencé en les eleccions del 1965 i fou nomenat primer ministre (1965-71, 1975-77, juliol-desembre del 1977 i 1979-80), càrrec en què procurà mantenir sempre una bona relació amb els militars i, en política exterior, una orientació prooccidental. Tanmateix, no pogué frenar el clima de violència política, que agreujaren una inflació desbordada i un augment alarmant de l'atur al llarg dels seus mandats. Al setembre del 1980 fou deposat per un cop d’estat de l’exèrcit, que l’inhabilità per a tota activitat política. Amb l’obertura democràtica iniciada per Turgut Özal el 1985, retornà progressivament a la vida pública. En guanyar les eleccions del 1991 la coalició entre el Partit de la Justa Via i el Partit Socialdemòcrata Popular, esdevingué primer ministre, bé que Özal retingué la presidència. En morir aquest (1993), Demirel el substituí en el càrrec. Fou president de la República turca fins al maig del 2000, que fou rellevat per Ahmet Necdet Sezer, amb l’acord dels cinc grans partits del Parlament. Els últims anys del seu mandat estigueren marcats per les crítiques internacionals a la repressió indiscriminada sobre els kurds.