D’acord amb les regles de la IUPAC, hom les anomena anteposant el mot sulfona
als noms dels radicals R 1
i R 2
, el darrer dels quals va en forma adjectivada. Alternativament, poden ésser anomenades emprant un prefix alquilsulfonil
(R´-SO 2
-), seguit del nom del compost R 2
H. Hom les obté per oxidació tant de tioèters com de sulfòxids. En general, són sòlids estables, incolors, inodors, solubles en aigua i susceptibles de reducció en condicions enèrgiques. Les sulfones presenten absorcions característiques en l’infraroig a la regió de 1 310-1 350 cm - 1
. Tenen aplicació en síntesi orgànica a causa de la reactivitat que presenta el carboni respecte a l’àtom de sofre. El sulfonal (2,2-bis (etilsulfonil) propà), és un exemple característic de sulfona, i és molt emprat com a hipnòtic.
f
Química
.