D’acord amb les regles de la IUPAC, hom els anomena anteposant el mot sulfòxid
als noms dels radicals R 1
i R 2
, el darrer dels quals va en forma adjectivada. Alternativament, poden ésser anomenats emprant el prefix alquilsulfinil
(R 1
-SO-) seguit del nom del compost R 2
H. Hom els obté per oxidació controlada de tioèters i s’oxiden amb gran facilitat a sulfones. Els sulfòxids són, en general, sòlids incolors, relativament inestables, solubles en medis polars, i presenten caràcter dèbilment bàsic. Poden ésser reduïts a tioèters mitjançant diversos agents. Presenten absorció característica en l’infraroig a la regió de 1 040-1 060 cm - 1
i tenen aplicació en síntesi orgànica pel caràcter àcid que el grup sulfinil confereix als enllaços C-H dels àtoms de carboni adjacents. El compost més senzill de la família és el sulfòxid dimetílic
que presenta excel·lents propietats com a dissolvent.