Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina. Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs. Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir. Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits. Són sovint polimòrfics, i molts presenten caràcter semimetàl·lic o semblant al dels aliatges. En general, el sulfur d’un metall determinat té un caràcter molt més covalent que no pas l’òxid corresponent, a causa, principalment, de la menor electronegativitat del sofre. També, des d’un punt de vista general, gairebé mai l’òxid i el sulfur d’un mateix metall no tenen idèntica estructura cristal·lina. Molts d’aquests sulfurs tenen importància econòmica, atès que constitueixen les menes d’un cert nombre de metalls: el coure (calcopirita), el ferro (pirita), el plom (galena) i el zinc (esfalerita).
m
Química