Pertanyent al moviment parnassià, col·laborà en L’Art i en el Parnasse Contemporain. Autor de Stances et poèmes (1865), Les solitudes (1869), Les destins (1872), Les vaines tendresses (1875), etc., la seva poesia s’orientà finalment cap a la filosofia, com en La Justice (1878) i Le bonheur (1888). Fou premi Nobel de literatura el 1901.