Quan tenia deu anys, la seva família adoptà la fe presbiteriana. Del 1941 al 1943 estudià enginyeria elèctrica a la universitat de Waseda (Tòquio), i posteriorment retornà a Corea, on es casà. El 1946, anà a Pyongyang, on fundà l’Església Kwang-Ya, però amb el conflicte que acabà amb la guerra de Corea i la divisió de Corea, fou empresonat pels comunistes. Alliberat el 1950, retornà al Sud i el 1954 fundà l’Associació per a la Unificació del Cristianisme Mundial, més coneguda com a Església Unificada, que en poc temps obrí un gran nombre de centres.
Es presentà a ell mateix com un messies que havia de completar l’obra inacabada de Jesucrist. Altres trets del seu moviment eren l’anticomunisme, l’antisemitisme, i la celebració de casaments col·lectius multitudinaris que li donaren un gran ressò. Publicà també El principi diví, on exposava la doctrina del seu culte i que fou traduït a nombroses llengües i reeditat reiteradament. A finals dels anys cinquanta el culte de l’Església Unificada s’estengué al Japó i, poc després, als EUA, on s’establí l’any 1972.
Obtingué recursos econòmics d’una trama de negocis en una gran diversitat de sectors, negocis creats per ell o en els quals membres del culte ocupaven posicions importants. El seu imperi, a banda de Corea, penetrà també al Japó i als Estats Units. La seva fortuna, presumiblement immensa, li permeté exercir una gran influència, però sovint l’origen dels seus ingressos fou opac. Fou, a més, acusat de pederasta i pornògraf compulsiu. Les ramificacions dels seus interessos arribaren al món de la política, i esdevingué una veu influent en els cercles més conservadors. Àdhuc defensà activament el president Richard Nixon en el cas Watergate.
A finals de la dècada dels setanta començà a ser investigat per frau, d’intents de suborn a favor del president sud-coreà Park Chung Hee i d’apropiació indeguda de fons destinats a beneficència. L’any 1981 fou condemnat a un any i sis mesos de presó per evasió d’impostos. Paral·lelament a aquest i altres casos, la popularitat del seu moviment, que segons fonts de la mateixa organització havia arribat als tres milions, decaigué, sobretot als Estats Units.
El 1997 repudià públicament els Estats Units, als qualificà com la “collita de Satan”, i intentà estendre la seva influència al continent africà: l’any 2001 en un casament múltiple uní en matrimoni l’arquebisbe catòlic zambià Emanuel Milingo, al qual aquest posteriorment renuncià.
Des del 2008, any en que patí un accident, delegà progressivament la direcció del culte i del seu patrimoni en alguns dels seus fills.