Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de les Barreres, produïren una multitud de retaules i d’imatges de talla per a les esglésies de diverses comarques catalanes. Una bona part de la seva obra artística desaparegué el 1936; pràcticament només se’n conserva la destinada a temples de les comarques que el 1659 passaren a França. El primer escultor Sunyer documentat és Pau Sunyer. Fill d’aquest fou Josep Sunyer. Pere Sunyer i Fontanelles, fill de Josep, col·laborà amb el pare en la decoració del santuari de Font-romeu, on fou enterrat el 1704. Nets de Josep i associats amb ell, hom té notícia d’uns altres Pere Sunyer (II) (? —Manresa 1764) i Josep Sunyer (II). Un tercer Pere Sunyer, fill del segon d’aquest nom, obrà un tabernacle de la Santíssima Trinitat (1786) per a la processó de la festa de la Llum de Manresa, els retaules majors de Santa Susanna d’Abellar, de Cornet —Sallent— (1799), i de Santa Anna de Claret —Santpedor— (1806) i el de la Trinitat, del Carme de Manresa (1804). Un altre Pau Sunyer (II) (Manresa 1766 — ?), continuà l’obrador familiar de fusters tallistes, que s’extingí definitivament amb Sebastià Sunyer (Manresa 1801 — ?).