superfície esfèrica

f
Matemàtiques

Superfície constituïda per tots els punts de l’espai que són a una distància (radi) fixa d’un punt fix (centre).

L’estudi de les figures que es poden traçar damunt una superfície esfèrica dóna lloc a la geometria esfèrica. En són els elements fonamentals els punts i les circumferències màximes (situades en plans que passen pel centre). Figures importants són els triangles esfèrics, amb els quals hom pot fer càlculs per mitjà de la trigonometria esfèrica, que guarden un cert paral·lelisme amb els de la trigonometria plana. La geometria esfèrica ha tingut un gran desenvolupament pel fet que la cosmografia estudia la posició dels astres com si fossin punts situats sobre una esfera de radi infinit i amb centre a l’ull de l’observador.