La seva característica física principal és que té un coeficient de conversió (relació entre el nombre de nuclis d’isòtops físsils formats i el nombre de nuclis d’isòtops físsils destruïts) superior a 1, mentre que a les centrals nuclears normals és inferior a 1. Utilitza neutrons ràpids, sense moderador. El cor del reactor el forma una barreja de plutoni amb urani-238, envoltada d’una cobertura de matèria fèrtil (urani), part de la qual, en absorbir els neutrons que surten del nucli, es converteix en plutoni, que pot tornar a ésser utilitzat com a material físsil. Els models experimentals d’aquest tipus de central nuclear utilitzen com a termòfor sodi líquid. En tot el món s’han construït poc més de mitja dotzena de reactors experimentals, la majoria ja clausurats. L’únic reactor comercial construït al món, el Superphènix (1 200 MW, Creys-Malville, França) no arribà a posar-se en funcionament.
m
Física