Les cèl·lules tenen una grandària mitjana d’uns 30 000 km i el seu moviment és predominantment horitzontal, amb velocitats que oscil·len entre els 300 i els 500 m/s. L’any 1956, A.B.Hart descobrí l’existència d’aquestes fluctuacions horitzontals, i R.B.Leighton les fotografià el 1962 utilitzant espectreheliogrames Doppler. La component vertical de la velocitat és bastant més petita que la vertical, de 50 a 90 m/s, i la vida mitjana d’un supergrànul és de l’ordre d’1,3 dies. Igual que la granulació ordinària, la supergranulació s’interpreta com un reflex en les capes altes de l’atmosfera de l’acció a gran escala de la convecció solar.
f
Astronomia