El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura. El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes. L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic. En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una mida de gra molt petita; la presència d’una estructura bifàsica eutèctica o eutectoide és important per a mantenir aquesta mida de gra durant l’assaig de plasticitat. El segon cas es dóna en aquells materials en què el límit de fase es mou a través del material durant l’assaig sota tensió. Els materials següents són susceptibles de presentar comportament superplàstic: Zn-Al eutectoide, Pb-Sn eutèctic i Al-Cu eutèctic.
f
Física