supleció

f

Lingüística i sociolingüística

Fenomen que consisteix a cobrir, en una sèrie morfològica, algunes formes que li falten, amb formes que pertanyen a una altra sèrie.

Per exemple, en el verb ésser, el participi estat, pres del verb estar. En glossemàtica, la noció de supleció s’estén als casos de sinonímia (gos/ca).