L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada. El castell de Surp és esmentat el 1126. El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb. L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp. Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera.