Correspon a l’actual Sus. La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I, relacionada amb la d’Al-'Ubaid (4300-3500 aC), de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk (3500-3100 aC). La fase Susa II, ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr (3100-2700 aC). A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam. En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan (~2400-2230 aC), estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’Accad (2371-2191 aC). Fou novament seu de la dinastia elamita de Simaški, (2230-1850 aC), bé que sotmesa als guti (2240-2120 aC), a la dinastia de Lagaš i a la tercera dinastia d’Ur (2113-2006 aC), fins a la independència dels elamites. Saquejada per Gungunum, cap de Larsa (1932-1906 aC), fou seu d’un sukkal o regent durant el període dels grans regents (1850-1550 aC). Supeditat als cassites (1592-1160 aC), durant part de la seva dominació a Mesopotàmia, l’Elam es recuperà amb la dinastia d’Anšan i de Susa (1330-1150 aC), un dels sobirans de la qual, Kutir-Nahhunte, bandejà els cassites de Babilònia. Després d’una època (1150-821 aC) molt mal coneguda, durant el període neoelamita (742-638 aC) donà suport a Babilònia contra Assíria. Presa per Assurbanipal (638 aC), fou incorporada amb tota la província de l’Elam (anomenada ara Susiana) a l’imperi Persa (539-331 aC); Susa es convertí en una de les residències reials aquemènides. Ocupada per Alexandre el Gran (331 aC), a partir del 312 aC formà part del regne selèucida. Sota els parts (140 aC-224 dC) fou una capital provincial, i en el període sassànida (224-637 aC) fou destruïda i reconstruïda diverses vegades. Presa pels àrabs (638), inicià la davallada al començament del segle XIII. Les restes, molt nombroses, es reparteixen en quatre talls: el de l'acròpolis, que comprèn la vila i la necròpolis elamita i la ciutadella aquemènida (és famós pels descobriments de l’estela de Narām-Sin i del Codi d’ Hammurabi); el de l'apadana, on hi ha les restes d’un palau i d’una apadana de Darios I; el de la vila reial, residència de nobles i del poble; i el de la ciutat dels artesans, que comprèn un poblat aquemènida (segle VII o VI aC) i una necròpolis parta. Identificat el jaciment el 1850 per Loftus, Susa fou excavada del 1884 al 1886 per Dieulafoy, i del 1897 endavant per la Mission Archéologique Française de la Susiane.
Fris dels Arquers, provinent del palau reial de Susa (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0