Susanna Solano i Rodríguez

(Barcelona, 1946)

Escultora.

Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, a la qual és professora. Inicialment utilitzà el llautó, la fusta o la lona i realitzà obres pròximes al minimal art. Des del final dels anys vuitanta empra planxes de metall soldades per a construir simulacres d’objectes o de coses, en els quals introdueix, sovint, contrasts o “sorpreses” aprofitant el joc del ple/buit o bé del còncau/convex. Participà a la Documenta VIII de Kassel el 1987 i a la Biennal de Venècia el 1988. L’any 1986 s’instal·là una escultura seva al parc esportiu de la Vall d’Hebron de Barcelona. Al principi del 1999 presentà al MACBA l’exposició retrospectiva Muecas, un extens recorregut pel seu treball que inclogué pintures, dibuixos, fotografies, escultures i instal·lacions. Després de 10 anys de no exposar a Madrid, la galeria Helga de Alvear mostrà el treball de l’artista elaborat a partir d’acer inoxidable i malles metàl·liques de diverses densitats (2004). Ha rebut, entre d'altres, els premis de The Utsukushi-Ga-Hara Open Air Museum de Tòquio (1985), el Premio Nacional de las Artes Plásticas del ministeri de cultura espanyol (1988), el Premio CEO a las Artes i el premi honorífic GAC del gremi dels Galeristes de Catalunya (2015).