Susilo Bambang Yudhoyono

(Tremas, Pacitan, Java, 9 de setembre de 1949)

Susilo Bambang Yudhoyono

© Michał Koziczyński / Senat Rzeczypospolitej Polskiej

Militar i polític indonesi.

El 1973 es graduà a l’Acadèmia de les Forces Armades d’Indonèsia. En 1975-76 amplià la seva formació militar als EUA, i novament el 1991. En 1976-77 fou destinat a Timor per a combatre la guerrilla independentista. Posteriorment comandà diverses unitats de l’exèrcit i a partir de 1981 tingué diversos càrrecs vinculats a l’alt comandament militar i estigué al front de diverses missions, entre les quals el contingent militar indonesi a Bòsnia-Hercegovina, on comandà també el cos d’observadors militars de l’ONU (1995-96). El 1997 fou nomenat cap militar per als afers sociopolítics, organisme amb funcions de policia política, que el 1999, un any després de la caiguda de Suharto, fou rebatejat com a Afers Territorials i en foren separades les funcions policials. Esdevingué especialment actiu en la reforma democràtica de l’exèrcit i l’any 1999 acabà la carrera militar amb el grau de tinent general per a introduir-se en la política. L’any 2000 fou ascendit a general honorari. El president Abdurrahman Wahid el nomenà ministre d’energia i mines (1999-2000) i posteriorment ministre de l’interior, càrrec del qual dimití al juliol del 2001 en negar-se a aplicar l’estat d’emergència després que el parlament hagués amenaçat de censurar Wahid, el qual finalment dimití. En el nou govern de Megawati Sukarnoputri, ocupà novament el càrrec de ministre de l’interior, des del qual feu front als atemptats de Bali del 2002 i al secessionisme d’Aceh, on aconsellà la presidenta que declarés la llei marcial el 2003. Al març del 2004, però, enfrontat amb aquesta, dimití el càrrec. A l’octubre, aconseguí la presidència (el primer en accedir al càrrec per sufragi directe). La seva eficaç lluita contra la corrupció, l’assoliment d’una autonomia negociada a Atjeh, i una política econòmica que aconseguí evitar les turbulències financeres i l’autoabastiment alimentari tingueren un pes determinant en la seva reelecció al juliol del 2009. Dos mesos abans, el Partit Democràtic, creat el 2001 i liderat per ell, havia guanyat les eleccions legislatives. El seu segon mandat estigué dominat per la lluita contra l'islamisme radical, les pressions secessionistes d'alguns territoris de l'Estat, especialment Papua i el creixement econòmic sostingut amenaçat, però, per la corrupció. Fou succeït a la presidència a l'octubre del 2014 pel candidat opositor Jojo Widodo.