Els tres tipus més importants de suspensió mandibular, la qual evoluciona considerablement en l’escala filogenètica, són la hiostílica, l’amfistílica i l’autostílica. En la suspensió hiostílica, pròpia dels peixos osteïctis i de la major part dels condrictis, s’intercala, com a suspensor, entre la mandíbula i el neurocrani, l’hiomandibular (segment dorsal de l’arc hioide), i la connexió és reforçada mitjançant lligaments. En la suspensió amfistílica, pròpia d’alguns condrictis, com la bocadolça, actua com a suspensor, ultra l’hiomandibular, l’extrem caudal del quadrat. En la suspensió autostílica, pròpia dels holocèfals i dipnous, dels amfibis, dels rèptils i dels mamífers, l’hiomandibular, molt reduït o absent, no participa en la suspensió i és només el quadrat que és connectat al neurocrani.
f
Anatomia animal