L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l'estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris, que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües. Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141. La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn. Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars, i passaren a dependre'n les altres comandes de Costoja, Isot i Siscar i els priorats de Palau de Noguera, Rialb de Noguera i Montanyana. Els seus béns s’estenien per tot el Pallars i fins per la Ribagorça i la Llitera. Des del s XIV depenia de la castellania d’Amposta. Fou molt abandonada des del s XV, però la seva església romànica es mantingué amb culte i amb caràcter de santuari de Sant Antoni fins el 1833, que els ornaments i les campanes foren traslladats a Palau. La llista dels seus comanadors perdurà fins el 1822.