śvetâmbara
*

f
m
Jainisme

Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, caracteritzada per l’hàbit blanc que porten els monjos i les monges, fet que els oposa als digambara .

Coneguts ja al s I aC, sembla que la separació definitiva data del concili de Valabhī (s VI), en què el cànon śvetâmbara rebé la redacció final.