swing

*

m

Música

Qualitat rítmica (‘balanceig’) pròpia de la música de jazz, que consisteix en un desplaçament d’accents que desemboquen en una estratificació rítmica complexa.

El swing no pot ésser fixat per escrit. Varia segons els períodes i els intèrprets. El mot fou utilitzat per primera vegada el 1906 per Jelly Roll Morton (Georgia Swing). A partir del 1953 significà una modalitat de jazz, desvinculat de la seva qualitat rítmica.