Doctor en ciències polítiques i en dret per la Universitat de Budapest (1943). Estudià genealogia a Suïssa. Fou membre del departament de ciències socials de la UNESCO, a París. El 1964 fou elegit vicepresident de l’Acadèmia Internacional d’Heràldica. Amb els seus treballs contribuí a l’aclariment genealògic d’importants figures de la història, i el 1970 fundà, amb altres, el Centre de Recherches Généalogiques et Héraldiques de Languedoc-Roussillon, a Besiers. D’entre les seves obres cal destacar Étiennette dite Douce, comtesse de Provence (XIe siècle) (1962), La síntesis europea en el abolengo y la política matrimonial de Alfonso el Casto (1962), Ramire II le Moine, roi d’Aragon, et Agnès de Poitou dans l’histoire et dans la légende (1966), Doña Margarita de Cardona, Mutter des ersten Fürsten von Dietrichstein (1970), L’aspect politique des trois mariages de Raymond Bérenger le Grand, comte de Barcelone (1971) i Mahaud de Pouille, comtesse de Barcelone et vicomtesse de Narbonne dans le contexte social de son temps (1971).