Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lul·liana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà. El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art. A l'Art abreujada d’atrobar veritat (~1272) i a l'Art demostrativa (1274) els triangles són cinc. A l'Art inventiva (1289) i a la Taula general (1294) es redueixen a tres. En aquesta forma simplificada la figura passa a l'Ars generalis ultima (1305-08). Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de principis relatius. La figura T és al servei de la figura A, puix que per mitjà d’ella hom pot o no establir relacions de concordança, diferència, etc, entre els principis absoluts.
f
Filosofia