taborita

f
m
Història

Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Zižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.

Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat (1424) els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein (1429-30). Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod (1434), per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436. Alguns passaren a la clandestinitat.