tabú

m

Sentiment, propi d’un neuròtic obsessiu, indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica (prohibició llargament interioritzada).

El terme fou introduït per S.Freud (Totem und Tabu, 1913) a partir de les interpretacions individualistes del totemisme. Malgrat la diferència essencial entre el capteniment normal d’un “primitiu” enfront del tabú i l’anormal del neuròtic, hi ha un cert paral·lelisme, per tal com ambdós reaccionen davant el tabú (situació o objecte prohibit, en el neuròtic) amb un sentiment d’atracció i alhora de repulsió i de terror.