tacte

tactus (la), temps
m
Música

Antiga unitat de durada, basada en el ritme cardíac, per a regular el temps de l’execució musical.

Independent de l’accentuació mètrica, comporta divisions, les més habituals de les quals eren el temps binari i el ternari. Característic de la polifonia clàssica i del Renaixement, fou substituït al segle XVII pel compàs.