Una de les personalitats mes originals i poderoses de la història del teatre al segle XX, durant l’ocupació nazi creà a Cracòvia el Teatre Independent, clandestí, en el qual començà a treballar textos de Slowacki i Wyspianski. Tanmateix, la companyia amb la qual desenvoluparia i difondria el seu estil seria el Teatre Cricot 2, fundat per ell el 1955. En un pla més teòric, exposà el seu punt de vista sobre la creació escènica en els escrits Manifest del teatre informal (1960), Embalatges (1962) i Manifest del teatre zero (1963). Influït al començament pel surrealisme i l’expressionisme, posteriorment afegí a les seves obres elements de tipus informalista. És característic el seu tractament dels objectes, que dins l’espai escènic adquireixen la categoria de personatges. Descobert tardanament a la resta d’Europa (1975), entre les seves obres destaquen La Classe Morta, Wielopole-Wielopole, Que rebentin els artistes, Aquí no tornaré més i Avui és el meu aniversari, estrenada a títol pòstum el 1991.