tadjik

f

m

Història

Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.

Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics (bactrians, sogdians, tokharis, etc.), no fou turquitzat. Parlen diversos dialectes del persa. Dominats pels turcs mongols (segles XIV-XV), llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks (segles XVI-XVII), i més tard (segles XVIII-XIX) entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand. Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus (1868 i 1876), el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja (Tadjikistan), i l’Afganistan, que en dominà la zona meridional.