La seva fonètica, simple, així com un sistema molt ric d’aglutinació, la converteixen en una llengua d’una gran precisió i, de fet, fou emprada pels primers missioners (segle XV) com a llengua de relació. Escrita antigament en escriptura sil·làbica, a partir del segle XVI hom utilitzà els caràcters llatins. Posseeix una abundant literatura, popular i culta. Reivindicada per tots els nacionalistes i independentistes, després de diversos intents de convertir-la en oficial, al costat de l’anglès, fou declarada oficial el 1946 i actualment és parlada a les Filipines pel 24% de la població.
m
Lingüística i sociolingüística