tagmema

m

Lingüística i sociolingüística

Segons L.Bloomfield, unitat mínima de significació d’una forma tàctica gramatical, a la qual correspon un significat o episemema .

Per exemple, en el nen estudia la lliçó, la disposició gramatical (forma tàctica) dels sintagmes subjecte E verb E complement directe és un tagmema que té l’episemema o significació: agent del verb i objecte del verb. En la frase Corre!, l’entonació imperativa és també un tagmema.