tai

siamès, thai
f
m
Etnologia

Individu d’un grup ètnic molt nombrós, amb afinitats lingüístiques i culturals, que representa una variant meridional dins el grup xantoderm, dispers per una gran zona que va d’Assam a l’illa de Hainan i del Yunnan (sud de la Xina) fins al golf de Tailàndia.

Representen les 3/5 parts de la població del Vietnam, de Laos, de Tailàndia, de la Xina meridional i de Birmània. Originaris dels Yunnan, emigraren cap a les zones actuals al començament de l’era cristiana. Posseïen ja aleshores un gran bagatge cultural: l’agricultura d’arada i irrigacions, la cria de bestiar boví, la siderúrgia, l’ús del teler horitzontal i l’organització política. La gran majoria són de religió budista, de l’escola de theravāda , difosa entre els tais al s XII. El grup més nombrós és el siamès o tai pròpiament dit, que habita al sud i al centre de Tailàndia, molt influït pels costums hindús i xinesos i, recentment, occidentals, el qual es caracteritza pel fervor religiós budista (tots els homes, en arribar a la pubertat, passen un quant temps en un monestir). Altres grups importants són el lao, a Laos i al nord de Tailàndia, el xan, al NW de Birmània, el lü , al Yunnan, a Laos, al nord de Tailàndia i a Birmània, i el tai blanc , a la Xina i al Vietnam.