Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom. La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn (1012-45). El Cid la feu tributària (~1069) en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl (1043-1103), que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit. Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València. La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política. A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn Mardaniš (1152-72), l’anomenat rei Llop, de València. L’activitat constructora dels Banū Razīn es demostrà en el sòlid recinte murallat (senyoria d’Albarrasí).