taïno
| taïna

f
m
Etnologia

Individu d’un poble extingit de les Antilles, de la família lingüística arauac, que a l’època de la conquesta espanyola habitava, sotmès als caribs, a l’E de Puerto Rico, a Haití, a Cuba i a Jamaica.

Vivien del conreu de la terra, de la caça i la pesca, agrupats en grans cases comunals ( bohío) i en barraques (caney). Poble guerrer, donava culte a imatges de fusta (zemi).