Tajo

Tejo (pt)

El Tajo al seu pas pel municipi d’Aranjuez

© Arxiu Fototeca.cat

Riu de la península Ibèrica, el més llarg amb 1.092 km totals des del naixament fins la desembocadura, dels quals 857 transcorren per l'Estat espanyol.

Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan (Aragó) i el “cerro” de San Felipe (Castella-la Manxa), i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero (Douro), i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana. Travessa Castella-la Manxa (regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina), la comunitat autònoma de Madrid (regant Aranjuez) i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa (N) d’Extremadura i l’Alto Alentejo portuguès. El darrer tram, ja dins de Portugal, és de plana, travessant el Ribatejo fins al Mar da Palha, gran albufera drenada per l’estuari on és establerta Lisboa, ja dins l’Estremadura.

Només rep afluents importants per la dreta (Jarama, Alberche, Tiétar, Alagón, Ponsul, Zêzere), que el converteixen en un gran riu (500 m3/s a l’estuari, quadruplicant els d’Alcántara), el tercer de la Península. S'aprofita des de temps antic per a la navegació (port a Santarém, Ribatejo), l’abastament urbà, el regatge (amb un transvasament al Segura, passant pel Xúquer) i la hidroelectricitat, amb la derivació turística del “Mar de Castilla” (pantans d’Entrepeñas i Buendía, enllaçats per túnel). Geogràficament, el Tajo ha constituït una divisió convencional entre dues unitats climàtiques de la península —plujosa al N i seca al S—, a les quals hom ha adscrit tradicionalment diferències econòmiques i demogràfiques (industrial i de poblament disseminat el N; agrari i de poblament concentrat el S), en part encara vigents. La seva rellevància política és testimoniada per l’existència, a la seva riba, de dues ciutats tan importants com Toledo, capital de Castella i seu de la monarquia hispànica fins el 1563, i Lisboa.