Redactor de diverses revistes i professor d’indonesi, fou un dels impulsors més destacats de la normalització i modernització de la seva llengua. Preocupat pel conflicte entre les formes de vida tradicional i la nova societat de caràcter occidental, entre les seves obres cal esmentar les novel·les Tak putus dirundung malang (‘Aclaparats per l’atzar’, 1929), Lajar terkembang (‘Les veles desplegades’, 1936) i la trilogia Grotta Azzurra (1970-71). És autor també de reculls poètics, escrits de lingüística i assaigs.