Dirigí els departaments de Banca (1946-47) i Pressupostos (1947-50). Diputat independent des del 1952, el 1954 ingressà al Partit Demòcratic (des del 1955, Partit Liberal Democràtic, LDP). Fou vice-primer ministre el 1976, moment en què la política japonesa estava dominada per l’escàndol de la companyia d’aviació Lockheed. El seu mandat (1976-78) tingué com a objectiu principal trencar amb el passat imperialista del Japó, posant les bases d’una nova política japonesa al sud-est asiàtic basada en la intensificació de les relacions amb la resta de països de l’àrea. Presidí l’LDP del 1966 al 1968 i del 1976 al 1978.