Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, en forma de masses fulloses o en agregats de gra fi. Té un esclat de perla, una densitat de 2,82 i un color verd clar com a més característic, bé que de vegades és blanc o gris, i també vermellós a causa d’impureses d’òxids de ferro. És molt suau, tou, untuós al tacte i molt adherent. El talc és un mineral típic de les roques poc metamorfosades riques en magnesi. En alguns tipus de roques pot ésser un mineral molt freqüent; és el cas de l' esteatita
, varietat de talc informe i compacta. El talc té moltes aplicacions comercials, la més coneguda de les quals és potser en forma de pólvores. És mal conductor de la calor i de l’electricitat; resisteix bé el foc i és inatacable pels àcids. Per tot això hom el fa servir en ceràmica, especialment per a la porcellana d’aplicació elèctrica i refractària, per a fer commutadors elèctrics i per a recobrir llocs que han d’ésser inatacables pels àcids. N'hi ha a Zöblitz (Saxònia), Lampersdorf (Silèsia), Zöptau (Moràvia), el Tirol i el Transvaal. A Catalunya també hi ha jaciments importants a Ribes de Freser, la Bajol, Darnius, Núria i el Pasteral, entre altres indrets. La varietat coneguda com a esteatita
o sabó de sastre
és molt abundant a Hellín (Albacete), a la Serranía de Ronda i a Osca.
m
Mineralogia i petrografia
talc
© Fototeca.cat - J. Vidal
3
Si 4
O 1 0
(OH) 2
.