Tales

Vista parcial de Tales

© Fototeca.cat

Municipi de la Plana Baixa, situat a la vall del riu de Sonella, entre la serra de Cantallops i el tossal Negre, al nord (límit amb l’Alt Millars), i els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (penya Negra, l’Espí); el Montí, a la dreta del riu, separa la tancada vall del Tales.

Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà. De les 1.470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers (la major part ja no conreades), 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger. Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda; només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura.

El poble (665 h agl [2025], talers; 239 m alt.) té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del castell de Tales, destruït el 1839, durant el setge a què O'Donnell sotmeté el castell i el poble, ocupats per Cabrera, que hagué d’abandonar-los; una part més ampla i moderna del poble ha anat escampant-se cap al riu i la carretera. En aquesta part baixa es troba l’església parroquial (Sant Joan) (del segle XIX) i les dues places principals. Fou lloc de moriscs (5 focs el 1563), concedit successivament durant el segle XIII a Eiximèn de Foces, Guillem de Rocafort i Pere de Castellnou. Pertanyia a la jurisdicció i terme general d’Onda, del qual se separà el 1842.