Ha estat excavat per la Misión Arqueológica Española, dirigida per Miquel Molist, en el marc de la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin. El tall, de forma vagament circular (360 m × 300 m), ateny una alçària de 8 m. La seva excavació ha permès de documentar habitacions de planta rectangular, amb forns, llars i sitges, així com obres comunals (mur de terraplenament i conduccions d’aigua). El material arqueològic que hom hi ha recuperat assenyala l’existència d’una fase antiga (Neolític preceràmic), datada al VIIè mil·lenni, i de les primeres cultures de producció ceràmica (fase preHalaf i Halaf), entre el VIè i el Vè mil·lennis, per bé que s’hi detecta una ocupació parcial de l’indret durant l’edat del bronze. L’any 2004 hi aparegueren, en sepultures del Neolític preceràmic (entorn del 8500 aC), diversos collarets i un penjoll de coure natiu, que constitueixen una de les mostres més arcaiques d’aquest material treballat per martellejat.