L’operació de la talla és emprada normalment en joieria per tal de posar de manifest les propietats físiques dels materials utilitzats, naturals o bé sintètics o d’imitació. El conjunt de cares amb una forma geomètrica determinada és anomenat estil de talla ; els més coneguts són l’estil de talla brillant , que és utilitzat per al diamant, i l’estil de talla maragda . En el cas del diamant, la talla brillant ha estat fruit d’estudis matemàtics per tal de posar de manifest al màxim la qualitat de la pedra; especialment, en aquest cas hom aprofita el fet de l’elevat índex de refracció (2,418). La talla brillant té un conjunt de 58 cares, distribuïdes així: 33 a la cara superior ( taula i corona ) i 25 a la part inferior (la culata ). Hi ha altres tipus de talla, com la talla rosa , la talla navette (o naveta ), també anomenada talla marquise (o marquesa ), etc. Les primeres talles de diamants foren fetes l’any 1380, i tenien més o menys una forma quadrada. De fet, però, hom considera que el creador de la talla moderna fou Louis de Berquem, que féu la primera talla regular de 32 cares l’any 1475. Un segle més tard Vincenzo Peruzzi féu una talla de 56 cares, que és la primera talla antiga de brillant coneguda. Actualment les tècniques són molt elaborades, i els processos han estat automatitzats tant com ha estat possible. Avui, doncs, el preu d’un exemplar varia molt segons com és feta la talla. La talla maragda és molt utilitzada en pedra de color, i consta d’una cara principal de forma rectangular i d’un conjunt de cares situades pels voltants a diferents angles, però paral·lelament a les arestes. Els principals centres de talla de diamants són Anvers (amb el 50% dels diamants tallats a tot el món), i després Tel Aviv i Amsterdam, Idar-Oberstein i Brücken (Alemanya), Manhattan (EUA), Johannesburg, Toronto i París.
f
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Diversos estils de talla
© Fototeca.cat