tallarol

busqueret
busquereta
Sylvia (nc.)
m
Ornitologia

Tallarol gros

Billy Lindblom (cc-by)

Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.

Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe.

Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries. Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl. El tallarol emmascarat (S. hortensis), comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls. El tallarol gros (S. borin), de plomatge cendrós al dors i lleonat al ventre, amb un cant característic, habita en boscos amb abundant sotabosc, prades amb esbarzers i fruiterars. El tallarol de casquet o busqueret de capell (S. atricapilla) és inconfusible, perquè el mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre i la resta de color cendrós. Habita al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. El tallarol capnegre (o carboner o tallaret) (S. melanocephala) mascle presenta un plomall negre que s’estén fins a sota els ulls; el tallarol de garriga (S. cantillans), molt freqüent als matollars i a les garrigues, és de color cendrós, i el tallarol trencamates (S. conspicillata), de cap fosc, gola clara i pit terrós-rosat, també freqüent al matollar, és molt comú.