El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls (Grignols) i fou pare d'Elies de Taleran (mort el 1322), que adquirí per matrimoni (1270) la senyoria de Chalais. Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais (que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya). El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh (Rxcideuil). Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills: Carles de Taleran fou el príncep de Chalais, marquès d’Eissidelh i vescomte de Fronsac i formà una línia que el 1743, en recaure en una dona, s’uní a la formada per l’altre fill, Andrieu de Taleran, que heretà el comtat de Grinhòls. D’aquest fou besnet Daniel de Talleyrand (mort el 1745), cinquè comte de Grinhòls i de Mauriac i marquès de Talleyrand, el qual fou pare del cardenal Alexandre Angelique de Talleyrand-Périgord (mort el 1821), arquebisbe de Reims i de París; del tinent general Gabriel de Talleyrand-Périgord (mort el 1797), governador de Picardia, a qui Lluís XV, el 1767, restablí el comtat de Périgord (unint des d’aleshores ell i els seus germans al cognom el de Périgord) i que es casà amb l’hereva de la línia de Chalais, que continuaren els seus descendents fins el 1890, que s’extingiren, i recolliren la successió els Galard de Brassac de Bearn; i de Charles Daniel de Talleyrand-Périgord (mort el 1788), que fou pare de Charles Maurice de Talleyrand-Péridord, el qual feu hereu el seu nebot Alexandre Edmond de Talleyrand-Périgord (mort el 1872), segon duc de Talleyrand i de Dino, el qual, per enllaç (1809) amb una princesa de Curlàndia de la dinastiaa dels Biron, obtingué el ducat de Sagan, que passà a llurs descendents.