tal·li

Tl (simb.), talio (es), thallium (en)

m
Química

Element químic, de nombre atòmic 81, pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, descobert espectroscòpicament per W.Crookes l’any 1861.

La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant. És un element poc abundant, i constitueix un 10- 4 per cent del pes de l’escorça terrestre. El tal·li natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 (29,50%) i 205 (70,50%), que determinen un pes atòmic de 204,37. En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210. És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita. L’obtenció del metall pot ésser feta per reducció amb zinc o electròlisi del sulfat (Tl2(SO4)3), del perclorat (TlClO4) o del carbonat (Tl2CO3). El metall és de color blanc, amb llustre metàl·lic, i s’altera superficialment en contacte amb l’aire. És tou i mal·leable, però no dúctil. Té una densitat d’11,85 g/cm3 (20°C), es fon a 303°C i bull a 1 457°C. En general, les propietats del tal·li són molt similars a les del plom. Des del punt de vista químic, és un element reactiu. S'oxida lentament en l’aire, amb formació de Tl2O, i és atacat per l’aigua en presència d’oxigen amb formació de l’hidròxid Tl(OH). Es dissol en els àcids oxidants i és atacat lentament per l’àcid clorhídric. Forma dues sèries de composts, amb les valències 1 i 3, i els composts de tal·li (I) són els més nombrosos i estables. Forma aliatges amb nombrosos metalls, molts dels quals es caracteritzen pel fet de presentar punt eutèctic. Tant el tal·li com els seus composts són d’una elevada toxicitat, i la màxima concentració permissible a l’atmosfera és de 0,1 μg/m3.