tamís molecular

m
Química

Denominació genèrica, introduïda per McBain, per a diverses zeolites anhidres i cristal·lines que poden separar per adsorció (persorció) molècules basant-se en llurs diàmetres crítics.

Hom designa usualment els tamisos moleculars mitjançant un nombre, en el qual hom fa esment del diàmetre dels porus per tal de saber quines molècules seran adsorbides per cada tamís en particular. En forma anhidra, arriben a tenir un 45-50% del seu volum buit; tanmateix, a causa de llur preu elevat, és convenient de regenerar-los, la qual cosa és feta generalment per escalfament al buit a temperatures entre 150°C i 400°C. Comercialment, foren introduïts l’any 1954 per la Union Carbide, i l’aplicació inicial era la dessecació de fluids refrigerants. Hom els sol presentar en forma de perles d’un diàmetre aproximat de 2 mm, i són emprats correntment per a assecar gasos i líquids i per a fer separacions selectives basades en la mida i la polaritat de les molècules.